Joaquín Vilaplana és doctor en Ciències Químiques i director d’Innovació i Sostenibilitat d’AIJU.
Porta més de 30 anys d’experiència en AIJU, treballant en solucions per a les necessitats de les empreses industrials, desenvolupant i gestionant projectes de R+D+i, impulsant iniciatives d’innovació i sostenibilitat, acumulant una dilatada i sòlida experiència en el desenvolupament i l’aplicació d’estratègies empresarials sostenibles per a impulsar el creixement i l’impacte.
Pareix que 2025 pot ser un any clau per la implementació efectiva de normatives cap a una economia circular. D’una banda, la Llei 07/2022, de residus i sòls contaminats, ha entrat en vigor a Espanya enguany. D’altra banda, el Reial decret 1055/2022 busca una gestió més sostenible dels envasos i els seus residus.
¿Considera que estem prop de aconseguir-ho o encara queda un llarg camí per recórrer?
Aquestes normatives estableixen objectius concrets com la reducció de residus, el foment del reciclatge i la responsabilitat ampliada del productor. Representa un repte ambiciós en la transició cap a un model més sostenible del que destaque el seguents punts clau:
-
Reducció de residus i foment del reciclatge: establint objectius per a disminuir la generació de residus i millorar-ne la gestió. Es reforça la recollida selectiva i el reciclatge d’alta qualitat, amb mesures més estrictes sobre el tractament d’envasos.
-
Responsabilitat ampliada del productor (RAP): fabricants i importadors han d’assumir el cicle de vida complet dels productes que comercialitzen. El RAP s’estén a sectors com tèxtils, mobles i plàstics agrícoles, fomentant la reutilització i l’ecodisseny.
-
Impuls a la reutilització i prevenció: mesures per reduir l’ús de plàstics d’un sol ús, restriccions sobre certs productes i foment d’alternatives reutilitzables. Es promou la venda a granel, la reducció d’envasos i l’ús de sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR).
-
Nous impostos per a desincentivar pràctiques contaminants: es crea un impost al plàstic no reciclable per reduir el seu ús en la indústria i el comerç. També s’incrementen les taxes als abocadors i a la incineració per afavorir alternatives més sostenibles.
-
Major control i sancions: normes més estrictes per a empreses i administracions en la gestió de residus, amb una fiscalització intensificada i sancions per incompliment.
Aquestes lleis pretenen transformar el model de producció i consum a Espanya cap a una economia circular, eficaç i sostenible. No obstant això, la legislació per si mateixa no garanteix que això es duga a terme. Resultarà necessari adoptar mesures com incentius de tota mena, beneficis fiscals, comunicació, sensibilització o educació, tot el necessari per impulsar la participació activa de tota la societat, incloent-hi empreses, administracions i ciutadans.
Quines són les principals barreres per a l’aplicació efectiva d’aquestes normatives?
Encara que el marc normatiu està avançant, la implementació efectiva continua sent un repte. Algunes barreres importants existeixen i podria dir-se que les més rellevants són:
- Infraestructura i capacitat de reciclatge: en molts territoris, falten plantes de tractament eficients i sistemes de recollida selectiva adequats.
- Costos i adaptació del sector: les noves exigències poden representar un repte econòmic per a les empreses, especialment per a les pimes, que requereixen temps i recursos per a ajustar-se.
- Fiscalització i control: l’eficàcia de les normes dependrà de la seua supervisió i del compliment real per part de productors i consumidors.
- Conscienciació ciutadana i canvi d’hàbits: perquè l’economia circular funcione, la societat també ha d’adaptar-se a noves dinàmiques de consum i reciclatge.
Es necessita que totes les parts aporten i cap per si sola pot aconseguir un avanç sense l’altra. El sector privat, l’administració pública, centres de coneixement i formació i la ciutadania han de treballar junts perquè aquestes normatives puguen arribar a ser efectivament implementades, per la qual cosa podem dir que encara queda molt camí per recórrer.
AIJU fa anys que treballant amb les empreses per adaptar-les a les noves normatives de fabricació. Quines són les principals dificultats en aquest procés? Quin nivell de compliment tenen actualment les empreses?
AIJU anys que treballant i investigant per a avançar en coneixement tècnic i capacitats per a ajudar les empreses a innovar i acompanyar-les en el recorregut de la sostenibilitat i l’economia circular.
Hui en dia, hem treballat en innumerables projectes, i ho continuem fent, és l’únic camí que les empreses necessàriament han de transitar. Aquest camí no és només una exigència normativa, sinó una estratègia de futur imprescindible. Com més prompte s’adapten, més avantatges competitives obtindran.
Les dificultats d’adaptació són diverses, especialment en sectors com el plàstic i l’envàs, altament regulats. Les pimes tenen dificultats per a assimilar els canvis normatius, però estan fent un esforç significatiu per a complir amb ells. Un clar exemple és la implementació de l’impost al plàstic, que ha suposat un repte administratiu i financer considerable, però que la majoria de les empreses ha adoptat satisfactòriament.
Quins són els projectes més destacats dins d’aquest àmbit en què treballa AIJU en aquest moment?
Actualment, destacaria que tenim en marxa múltiples projectes europeus en l’àmbit de l’economia circular. Perquè podríem dir que estem treballant en solucions del més alt nivell, per exemple:
- Circvet: Hem desenvolupat, junt amb altres onze socis europeus de sis països, els continguts més complets sobre economia circular enfocats al sector del plàstic. Aquest curs està sent impartit i validat amb estudiants universitaris, empreses i estudiants d’FP en sis països diferents. De fet, més de 15 persones de les empreses del nostre entorn l’estan realitzant, així com estudiants del mòdul de mecanitzat i plàstics de l’IES la Foia i de l’IES d’Almussafes. Prompte, els millors estudiants faran una estada a l’estranger visitant centres i empreses a Portugal o Alemanya.
- CircSyst: Un enorme projecte amb més de trenta socis i un pressupost de més de 12 milions d’euros. Emmarcat dins de la iniciativa de ciutats i regions circulars d’Europa, AIJU hi té el rol de coordinador. Implementarem 9 pilots de solucions circulars sistèmiques en tres àmbits diferents: l’aigua, els bioresidus i el plàstic i envasos alimentaris. En aquest projecte participa un bon nombre d’empreses de la comarca, com Acteco, Ripay i Plastimodul, així com la EPSA i el Campus d’Alcoi de la UPV, entre altres.
- Precycling: Actualment, hi participen 13 socis molt rellevants de diferents països d’Europa, com l’empresa alemanya Basf, el reciclador holandés Coolrec o el fabricant d’electrodomèstics Arçelik, juntament amb investigadors de centres i universitats experts en plàstics. Estem desenvolupant una metodologia de fàcil ús per a classificar, mostrejar, traçar i reciclar fluxos de residus plàstics i separar additius, així com procediments d’anàlisi.
Això és molt innovador, ja que tècnicament és complex determinar el contingut de reciclat mitjançant mètodes analítics. L’objectiu final és assegurar la qualitat i traçabilitat dels reciclats per al seu ús en diversos sectors.
També fa temps que treballem en la definició d’un Full de Ruta d’Economia Circular i Sostenibilitat de la Comarca de la Foia de Castalla, la missió és aconseguir que el nostre territori siga un exemple i referent internacional en sostenibilitat, circularitat i resiliència.
Podria continuar nomenant més projectes, però crec que aquests són suficients per evidenciar el gran posicionament d’AIJU a la avantguarda de l’Economia Circular a Europa, la qual cosa ens ompli d’orgull.
No serà fàcil, però no tenim alternativa. El model d’economia lineal és insostenible; esgotem els recursos naturals i comprometem el futur. L’economia circular és l’única solució viable, transformant els residus en recursos. És fonamental que tota la societat participe activament: ciutadans, empreses i administracions han de col·laborar per a aconseguir un canvi real.
La gestió de residus serà un dels sectors econòmics amb futur?
Sens dubte. L’economia circular ha de ser viable econòmicament per a ser sostenible a llarg termini.
No només es tracta de residus; també és crucial la reutilització de l’aigua i l’avenç en energies renovables. Aquests sectors ja generen una gran activitat econòmica i continuaran creixent en el futur.
Per això, és important el desenvolupament de solucions sistemàtiques que puguen ser reproduïbles en nombroses regions europees, amb la finalitat de contribuir a l’objectiu europeu de convertir-se en el primer continent climàticament neutre i amb una economia deslligada de l’ús de recursos del planeta.