Ibi.- Alqueria andalusina d’Ivi (1247, 1251) o Ibi (1263, 1275, 1276).1 Del verbo amazic bbi ‘tallar, talar’, deu venir el tàndem onomàstic Ibi i Tibi. Ibbi ‘ha talat’, podria entendre’s com ‘el que ja s’ha talat, el talat’; tebbi és ‘talar sovint, la tala’ del bosc, T(i)bbi per analogia amb Ibbi i per assimilació vocàlica. Els colons catalans del segle XIII ho reduïren a Ibi i Tibi, sense geminació, per ser estranya al valencià. L’arqueologia mostra un ponent de la Foia de Castalla poblat per romandalusins (Castalla, Favanella, Cabanyes) el segle XI i una ocupació de la resta del territori, cobert abans per un dens carrascar, per part de berbers assentats a Onil, Ibi i Tibi, alqueries documentades arqueològicament en el segle XII i de nom amazic. Serien producte, d’una colonització almohade encetada pel 1172, consistent a talar el bosc d’ Ibi ‘el talat’ amaʃʃim/ ‘volva de neu, floc de llana’ + plural àrab -ūn > *Majimūn [maʧimón], la serra ‘de les volves de neu’per a obrir bancals i llaurar-los; una tasca prosseguida al terme actual de Tibi, ‘la tala’. A la canal d’Ibi, estaven les alqueries de Benitabib, Banï Tabïb, nom arabitzat, ‘els fills del llenyater o talador’ (Tabïb és, també, ‘metge, amputador’), i Benitauela: BanïīTawala, possible arabització d’un malnom Tawalt, que en amazic descriu la savina turífera, Juniperus thurifera. L’únic indret al sud del riu Xúquer on l’han poguda documentar els botànics es troba al Carrascar d’Ibi. N’hi hauria més, de savines, fa huit segles, però les talarien els berbers, que en solien fer bon ús. Tibi.- Alqueria andalusina i castell del segle X, citats arran de la conquesta feudal com de Tibi (1270, 1276, 1316 i 1320).5 Jaume I els donà al cavaller navarrés Sanxo de Lienda. A partir del segle XIV s’integrà en la baronia de Castalla. Per a l’etimologia, vegeu, dalt, Ibi. La presència berber al terme la testimonia, a banda del nom Tibi, la serra del Maigmó [maʧmó]: amazic amccim/.
La conferència d’Abel Soler Molina (Albaida, 1972) sobre l’origen del nom d’Ibi no sols ha tirat per terra la creença àmpliament difosa que Ibi significava ‘lloc entre rius’, sinó que ha obert la porta al fet que es coneguen altres investigacions i hipòtesis sobre este topònim.
Doctor en Història Medieval per la Universitat d’Alacant i en Filologia Catalana per la Universitat de València, Abel Soler és especialista en divulgació històrica, geogràfica i patrimonial i disposa de moltes publicacions d’història local de diferents comarques i municipis del País Valencià.
En la conferència que va impartir el 13 de juny en l’Arxiu Municipal, Abel Soler va parlar de de l’origen del nom d’Ibi i els altres pobles pròxims, relacionats majoritàriament amb llengües com l’àrab o el amazic (berber) i va presentar el llibre Els noms dels pobles valencians. Origen i significat, on documenta les èpoques fundacionals, els primers documents històrics i l’etimologia o significat de 888 noms de municipis i pedanies de la Comunitat Valenciana.
Ens podria explicar a què es referix quan parla de verb amazic?
Quan els àrabs (una minoria) van arribar al Magreb (Algèria i països veïns) van trobar una gent que es deien *amaziges ‘homes lliures’ i els van dir berbers ‘bàrbars’. No obstant això, van ser estos els qui, convertits a l’Islam, van contribuir a islamitzar i arabitzar al-*Ándalus en successives onades migratòries: segle VIII, taifes, almoràvits, almohades. Arqueològicament, es castell *Vell i l’alqueria d’Ibi daten d’una colonització berber tardana o almohade (segle XII), que explica la relació del nom d’Ibi amb l’infinitiu verbal *bbi ‘talar’ arbres
Ibi, per tant, significa ‘talar’.
No exactament. Bbi és l’infinitiu verbal. Després tenim les formes ibbi ‘el ja talat, el talat’ i tebbi, que es podria traduir com ‘la tala’. La primera forma hauria donat nom a Ibi, simplificat amb una sola -b- pels colons catalans i aragonesos de Jaume I, ja que la -bb- geminada no existia en llengua romanç. Quant a tebbi hauria derivat a Tibi, amb dos -i- per analogia amb l’alqueria veïna i la mateixa simplificació de la doble -bb-.
Fins al dia de hui, tothom pensàvem que Ibi significava ‘entre rius’ com ha sigut possible? d’on procedix esta toponímia?
Moltes vegades donem per bones teories sense fonament arqueològic ni filològic que circulen per programes de festes. I després passen a les *wikipedias, guies, etc., sense revisió crítica ni res. Per exemple, els alcoians del segle XVI van voler dir-se “*alcodiani”, descendents de la ciutat romana perduda de “*Alcodia”. Per a res. Alcoi ho va fundar Jaume I en 1256, i no va haver-hi res abans en eixe solar.
El mateix passa amb Ibi. Algun erudit d’antany va sentir dir en basc *bi *ibaien *artean ‘entre dos rius’ i “li va sonar” a alguna cosa d’Ibi… Basc i iber tenen relació? Sí. Els ibers o ‘gent del riu’ per l’Ebre o *Íber (semblança al basc *ibai), ‘el Riu’ per antonomàsia. Ara bé, *íber era un riu com l’Ebre o el *Xúquer; no un simple barranc. A més, els noms de poble els solen imposar els seus fundadors. I qui va fundar l’alqueria d’Ibi? Perquè musulmans del segle XII. Ibi, com la majoria dels noms de poble valencians, data de temps del-*Ándalus. A penes han sobreviscut al pas dels mil·lennis un grapat de topònims ibèrics (Xàtiva, Llíria, Sagunt, *Bel, Elx…) i Ibi no és un d’ells.
Quina relació de significat existiria, doncs, entre els noms d’Ibi i Tibi?
L’arqueologia mostra que les alqueries i castells de nom llatí (Castalla, Cabanes, *Favanella, etc.) daten dels segles X-XI. Serien descendents de *hispanorromanos. Després, els berbers van colonitzar la resta de la *Foia i van imposar noms *amaziges: Onil, Ibi i Tibi.
Per a fundar estes alqueries talarien part del *carrascal, que cobriria llavors un gran sector de la *Foia. I sembla ser que primer van fundar Ibi ‘el ja talat’ i després van continuar cap a Tibi ‘la tala, la qual cosa s’està talant’.
Fa anys, l’arqueòleg Rafael Azuar va parlar d’un possible assentament de combatents de l’exèrcit almohade que va recórrer la zona en 1172. Ho va relacionar amb la proliferació de noves alqueries i castells. Sembla ser que, ara, l’arqueologia i la filologia (la toponímia) es donen la mà.
En la conferència que va impartir a Ibi, un dels assistents, Carlos Vilaplana, va exposar una nova accepció sobre el nom d’Ibi referit a ‘curar’. Què opina sobre esta hipòtesi?
A veure. Carlos no es referia exactament a Ibi, sinó a una alqueria de la Canal anomenada Benetabib. Ibn at-Tabïb, significa dos coses: ‘el fill del metge’ o ‘el fill del talador’. Metge i talador es deien igual perquè, en l’edat mitjana, el tabïb no era un remeier qualsevol, sinó un metge amb estudis i coneixements, que amputava membres si era necessari.
Per això la gent els va cridar ‘amputadores, talladors’, tabïb. Va poder haver-hi algun metge a l’Ibi andalusí? Sí. A un dels difunts de la necròpoli islàmica, com va explicar Carlos, se li havia practicat una trepanació, un treball reservat al tabïb. No obstant això, la meua hipòtesi etimològica sobre Benetabib diferix de la de Carlos. Si Ibi i Tibi tenen a veure amb la tala d’arbres, tot em porta a pensar en Ibn at-Tabïb com ‘el fill del talador’: del personatge que va poder dirigir la tala d’arbres i la fundació d’Ibi. Per això seria el propietari, ell només, d’una alqueria sencera.
“Moltes vegades donem per bones teories sense fundament arqueològic ni filològic que circulen per programes de festes”
Què ens pot dir de les toponímies de Castalla i Onil?
Castellum, en llatí, significa ‘castell’, però també ‘lloc profund entre muntanyes’. En llatí, el masculí dona coses xicotetes (planum > pla ‘pla poc extens’) i el femení les engrandix: plana ‘pla extens’. Va passar així amb el romanç castellione i castello, que expliquen noms com Castellonet de la Conquesta o Castell de Castells. Estes són hondonadas xicotetes en comparació amb Castalla, que vol dir ‘la hondonada gran’.
Es tracta de la mateixa ‘foia’ o Foia de Castalla: una hondonada agrícola ampla, el nom de la qual no deixa de ser un tautónimo, una tautologia. Dir “Foia de Castalla” és com dir ‘la foia de la foia’.
Unil és com s’escrivia Onil en temps de Jaume I, que en amazig significa ‘sepulcre, tomba, necròpoli, lloc amb inhumacions’. Tant la cova d’Onil, d’Ontinyent, com la serra d’Onil, amb les seues Covatxes del Fontanal, es van dir així perquè els pastors berbers descobririen en tots dos llocs necròpolis prehistòriques, amb ossos abundants. A Tunísia, quan mor algú, la família celebra la festa del amensi n unil. Sembla que diguen “anem-es’n a Onil”, veritat? Perquè significa ‘el sopar de la sepultura’: es mengen un cuscús i acomiaden al mort.
Ibi: l’alqueria del remeier o guaridor
El metge Carlos Vilaplana és un apassionat de la història local i porta temps interessat en l’estudi i l’origen de les toponímies de la comarca. Precisament, al final de la conferència de l’historiador Abel Soler, Vilaplana va exposar la seua hipòtesi sobre el significat de la paraula Ibi, amb dades que ha anat recopilant al llarg dels anys.
Com ell mateix ens explica, la seua hipòtesi seria que “Benetabib podria indicar probablement l’Alqueria del remeier o guaridor. Òbviament en l’edat mitjana no existien els metges com els coneixem ara, encara que estava molt desenvolupada la medicina àrab, però en nuclis importants com a Còrdova Averroes”.
“Com a dades per a reforçar la meua hipòtesi, tenim l’excel·lent estudi de José Lajara Martínez, sobre l’excavació arqueològica de la Maqbara o necròpoli islàmica de l’horta del Pont d’Ibi, publicada en el programa de festes de 2009. Es descriuen les restes de 8 individus trobats i estudiats, enterrats tots en decúbit lateral dret i amb el rostre girat cap al sud-est (cap a la Meca). Pàg. 292 i següents.
Encara que en les dades preliminars de l’estudi antropològic i paleopatològic crida l’atenció la presència (en el crani, part posterior) de senyals de cirurgia (trepanació), la qual cosa posteriorment es constanta és que este individu presentava una fractura del terç distal del cúbit esquerre seguida de supervivència. Es tracta d’una fractura consolidada que va curar bé, havent-se format un discret call ossi al voltant de la fractura, la qual cosa indica que existien coneixements importants per a la reducció, immobilització i correcta alineació de les fractures òssies”.
A més, assenyala Vilaplana, en l’actualitat, en el món àrab existixen clíniques mèdiques amb el nom de Tabibi, tabibe, així com aplicacions de Google Pay per a metges, i múltiples accepcions relacionades amb la medicina i similars.