per José Luis Rico
En un gir històric, el Papa Francesc ha autoritzat la benedicció de parelles del mateix sexe, matrimonis civils i unions de fet, marcant un moment significatiu en la postura de l’Església Catòlica cap a la diversitat i la inclusió. La declaració doctrinal, presentada i certificada pel propi Papa, defensa el dret d’estes parelles a ser beneïdes, encara que subratlla que això no implica un suport a les unions homosexuals.
Enmig de l’evolució social i la cerca de respostes als desafiaments contemporanis, la Santa Seu reconeix la necessitat de redescobrir el significat i el valor de la unió conjugal entre un home i una dona, base de la família segons la Revelació cristiana. La declaració destaca que el matrimoni no és simplement una cerimònia social o un ideal abstracte, sinó una realitat amb consistència pròpia i precisa.
La reflexió del Papa Francesc sobre el matrimoni s’endinsa en la pregunta fonamental de com és possible una unió tan profunda entre un home i una dona, donada la fragilitat humana. La resposta, segons el Papa, es troba en l’ensenyament de Jesús: «Que ningú dividisca el que Déu ha unit». El matrimoni, segons el Concili Vaticà II, és un regal de Déu als esposos, una unió on l’Esperit Sant té el poder de fer de dues persones un només.
Malgrat esta obertura cap a la benedicció d’unions homosexuals, la declaració reconeix l’oposició existent dins de l’Església. La resistència es fa evident, i es destaca la reticència històrica de la institució cap a l’acceptació plena de la diversitat sexual. La declaració aborda este desafiament, suggerint que la ignorància pràctica, tant personal com col·lectiva, sobre el matrimoni ha contribuït a la crisi que afecta moltes famílies.
És crucial assenyalar que, encara que el Vaticà permet la benedicció d’estes unions, manté la seua oposició a reconéixer oficialment els matrimonis homosexuals. La distinció busca equilibrar la tradició doctrinal amb un gest de compassió i obertura cap a les parelles LGBTQ+.
Malgrat les tensions internes i l’oposició dins de l’Església, el Papa Francesc busca fer passos cap a la normalització de situacions que considera han de ser acceptades en el món contemporani. Esta decisió marca una fita en la cerca d’un equilibri entre la fidelitat a la doctrina catòlica i l’adaptació a la realitat diversa de la societat actual.