per Joan Josep Sarrió
Quan en juny iniciàrem la nova legislatura, tot era il.lusió. Il.lusió per fer possible tots els canvis i tots els projectes que portàvem en el nostre programa electoral. Mil reunions de tota mena, fins conformar un pacte de govern que donara estabilitat al nostre poble, amb la premissa de fer d’Ibi un lloc més habitable i on totes i tots els qui ací vivim, nascuts i vinguts, ens sentirem orgullosos d’ell.
Però la realitat ens tenia preparada una sorpresa. La veritat era que l’Ajuntament portava des de l’any 2022 sense pagar a proveidors, la plantilla feia aigües per tot arreu, no havent-se cobert les vacans i no havent-se creat els processos d’estabilitat en molts dels llocs de treball. I per si no fos prou, tindre de baixa a les persones que havien de tramitar-ho. Entre altre centenars de coses, com: impagaments de factures, perdues de subvencions, etc. Us puc assegurar que cada matí en eixir de casa em preguntava el mateix; Que passarà hui? En cada moment tornaven a sorgir les mateixes preguntes: Aconseguirem traure endavant esdeveniments? Trobarem els recursos necessaris? Quan podrem abonar les despeses?
Recorde que familia, companys, coneguts i amics, em deien: «Tu no eres el mateix, que et passa?». En fi, fins que tot això arriba a afectar qüestions personals i fins i tot a la salut.
Renunciar a l’Acta de Regidor és, sens dubte, una de les decisions més dificils a les quals m’he enfrontat. Aquesta situació la compare a la d’una expedició d’alta muntanya, on cadascú te la seua comesa. Uns, com era el meu cas, aconseguir el cim, uns altres secundar-la. Però eixa expedició no es trenca quan algú dels quals ha de conseguir el cim es lesiona. Perquè dins de l’expedició hi ha gent més que preparada per aconseguir la meta que ens hem fitxat. Com és el nostre cas.
En aquest moments, només tinc que paraules d’agraïment a totes aquelles persones que estan prop de mi: A la meua familia i amics, a la gent de Som Ibi i el Pacte del Molí, sofridors d’aquesta aventura que es diu Ibi. Molt especialment a la persona que em sustituirà, a totes i tots ells, gràcies per respectar aquesta decisió tan personal. I a tota la gent d’Ibi que ha confiat en nosaltres, per donar-nos el seu suport en estos moments tan dificils. I també dir-vos que no és un final, sino més bé un canvi, perquè pense que es poden fer, si veritablement es tenen ganes, moltes coses pel nostre poble des de qualsevol altre àmbit de la societat civil.